LLibertat per a tú i per a mí.

-Sergi, tu has sigut educat per el teus pares aixina per a ser ric ,com ells.

-Jo no se, Maria, si vull ser pobre o vull ser ric.Ara solamennt sé que desitgeser lliure i poder-te estimar. Jo, Maria, en aquestes nit passades de malsons, pensava moltes vegades com els hòmens son esclaus del mateixos homes.Ets esclau quan de menut depens dels pares i t'ensenyen a creure que els majors sempre tenen raó; de majors tens les pressions socials i un estat que et manen què has de fer, què no, a quina edat has de fer això i allò. I t'agafen per boig si no ho fas aixio et fiquen en presó. De vegades semblem mones amostrades. Cadascuna representa un paper. ¿Tu t'imagines, Maria,que cadascú fóssem lliures de fer la vida que desitjàvem, sense haver de molestar a ningú? Ara vaig açí, ara visc amb tu, sens que mai no hi hagués ningú que et digués "què fas, on vas, vine açí, fes allò"; que el món fos sense fronteres, de tots i per a tots.

-¿Com la mar?

-No, que ja la tenen divida i repartida.

-¡Com el cel!

-Tampoc, que també li han posat fronteres invisibles.

-¡Doncs, no manem de res, Sergi!

-Manem d'aquesta nit. Es per a tu i per a mi.
                                                                                

                                                                          Mor una vida es trenca un amor.